OFF
FUNDACIÓ JOAN MIRÓ
El passat 19 de febrer vam anar a visitar la Fundació Joan Miró, un petit museu situat a Barcelona a la muntanya de Montjuïc, on es poden moltes de les obres fetes pel pintor Joan Miró, tant pintures, escultures, esbossos i dibuixos.
Nosaltres vam anar a veure una exposició temporal que és una de les sales on s'exposen diversos artistes. Vam visitar l'exposició d'Arts sonors, i la les sales permanents amb les obres de Miró. Desprès també vam visitar el voltant de l'edifici on s'hi troben escultures fetes per ell.
ARTS SONORS:
Aquesta exposició és un recorregut per diverses sales amb obres de diversos artistes diferents.
A través de pintures, dibuixos, partitures, collages, tipus d'objectes, escultures, sons,... podem trobar exposició per fomentar la sonorització dins de l'art.
Aquesta obra em va cridar molt l'atenció, ja que és una taula i a cada extrem hi han un parell de botons. Alla t'hi has d'assentar i amb el contacte amb els colzes i les mans a les orelles pots escoltar una melodia tocada amb el piano, mentre que des de fora no s'escolta ambolutament res.
A través de pintures, dibuixos, partitures, collages, tipus d'objectes, escultures, sons,... podem trobar exposició per fomentar la sonorització dins de l'art.
"Handphone Table", 1978
És una obra feta per Laurie Anderson. Els seus materials i components són; una taula de pi, amplificadors, gravadora, adaptadors, transformadors, transductors, cadires i un marc. Es troba al Museu d'Art Contemporani de Lyon.
SALA PERMANENT:
La sala permanent hi podem trobar el recorregut de la seva vida, des dels seus primers esbossos, dibuixos fins a les famoses obres que tothom coneix i que son tant característiques d'ell, entre escultures i pintures.
Es distribueix en diferentes sales i cada una està dedicada a un mètode o material amb el que va utilitzar, una sala on es troben els primers dibuixos, una altre amb peces de ceràmica,...
ESPAI EXTERIOR:
Si surts al terrat de l'edifici, podem veure una sèrie d'escultures fetes per Miró.
OPINIÓ PERSONAL:
Aquesta visita m'ha agradat molt perquè l'exposició que principalment hem visitat, la de Arts sonors, ha estat molt entretinguta, interactiva i bastant interessant.
CAIXAFORUM
RESSENYA
El passat 11 de desembre van anar de sortida al CaixaForum. Vam visitar dues exposicions la primera va ser una de l'òpera, i la segona d’art contemporani titulada Caiguda Lliure.
CAIXAFORUM
El CaixaForum, és un centre cultural que està gestionat per la fundació “la Caixa”.
Es troba a Montjuic, i ocupa l’antiga fàbrica Casaramona. és d’estil modernista.
En ell hi podem trobar moltes activitats culturals i educatives i exposicions per a petits i grans.
ÒPERA; passió, poder i política
Aquesta exposició està composta per 8 sales. Cada una d’elles feia referència a una capital on l’òpera va ser la protagonista.
Hi trobem Venècia, Londres, Viena, Milà, París, Barcelona, Dresden i Leningrad.
L'ordre de l'exposició té un sentit: tens uns auriculars i a mida que vas passant per les sales pots escoltar diverses cançons. Quan canivaves de sala se t'activava altres cançons d'aquella època. Podem escoltr veus de Georg Fredrich Händedl (Londres), mozart (Viena), Giuseppe Verdi (Milà), Claudio Monteverdi de Venècia, Richard Wagner (París), Isaac Albéniz (Barcelona),... entre d'altres.
A les sales, a més d'escoltar les cançons, hi podies trobar vesits de l'època, instruments, partitures, algun video informatiu, entre moltes altres coses. Tot això amb una guia que et va posant en context de cada obra i cada país.
De les 8 sales que vam visitar, la que més em va agradar va ser Viena. La cançó que sonava era; Le nozze di Figaro de Mozart.
En aquesta sala hi podem trobar vitrines amb vestits, algun intrument, un audiovisual d'una representació teatral d'òpera italiana i el més important, el piano original de Mozzart.
CAIGUDA LLIURE
En aquesta exposició podem trobar diverses coses/ objectes exposats sense seguir cap ordre ni cap tema ni res. part de l'exposició va per separat i no tenen res en comú.
És una metàfora del canvi constant de la societat en genral. Et fa reflexionar sobre els tipus de societat en que vivim, lles diverses classes socials, els tòpics de les persones.
Hi ha una obra que s'hi exposen diversos objectes quotidians; s'interpreta que és un home per les sabates, el rellotge, hi ha una "pipa" de fumar,... i varios objectes més que finalment interpretes que tot allò era d'un home segurament burgès de l'època que treballava en un banc, o era economista,...
Una altra obra que hi trobem, i resalta molt, són lones de color groc penjades del sostre, i és una mena de laberint situat al entre de la sala. El que preten l'autor amb aquesta obra és cridar l'atenció, i ho fa mitjançant el color en aquest cas, de color groc bastant potent, perque si estigues en negre per exemple potser pensariem que és una paret, però al ser d'aquest color t'intriga el que pugui ser. També vol remarcar i fa una crítica al canvi climàtic amb aquesta lona de plastic gegant en la que si hi entres és dificil trobar-hi la sortida (per això és un laberint).
OPINIÓ PERSONAL
En el cas de la òpera, ho he trobar molt interessant ja que jo com segurament la majoria de la classe no teniem molta idea i no estavem molt ficats en el món de l'òpera i ha sigut com un petit descobriment i m'ha agradat molt. A part la manera com està feta l'exposició tant per els auriculars que et va sonant diferenta música com per la guia, és una manera d'entendre molt bé aquest tipus de cançó.
En el cas de caiguda lliure, m'ha agradat molt el concepte d'aquesta crítica o mena de reflexió sobre la societat, els nostres comportaments.
CAIXAFORUM
Hi trobem Venècia, Londres, Viena, Milà, París, Barcelona, Dresden i Leningrad.
L'ordre de l'exposició té un sentit: tens uns auriculars i a mida que vas passant per les sales pots escoltar diverses cançons. Quan canivaves de sala se t'activava altres cançons d'aquella època. Podem escoltr veus de Georg Fredrich Händedl (Londres), mozart (Viena), Giuseppe Verdi (Milà), Claudio Monteverdi de Venècia, Richard Wagner (París), Isaac Albéniz (Barcelona),... entre d'altres.
A les sales, a més d'escoltar les cançons, hi podies trobar vesits de l'època, instruments, partitures, algun video informatiu, entre moltes altres coses. Tot això amb una guia que et va posant en context de cada obra i cada país.
De les 8 sales que vam visitar, la que més em va agradar va ser Viena. La cançó que sonava era; Le nozze di Figaro de Mozart.
En aquesta sala hi podem trobar vitrines amb vestits, algun intrument, un audiovisual d'una representació teatral d'òpera italiana i el més important, el piano original de Mozzart.
En aquesta exposició podem trobar diverses coses/ objectes exposats sense seguir cap ordre ni cap tema ni res. part de l'exposició va per separat i no tenen res en comú.
És una metàfora del canvi constant de la societat en genral. Et fa reflexionar sobre els tipus de societat en que vivim, lles diverses classes socials, els tòpics de les persones.
Hi ha una obra que s'hi exposen diversos objectes quotidians; s'interpreta que és un home per les sabates, el rellotge, hi ha una "pipa" de fumar,... i varios objectes més que finalment interpretes que tot allò era d'un home segurament burgès de l'època que treballava en un banc, o era economista,...
Una altra obra que hi trobem, i resalta molt, són lones de color groc penjades del sostre, i és una mena de laberint situat al entre de la sala. El que preten l'autor amb aquesta obra és cridar l'atenció, i ho fa mitjançant el color en aquest cas, de color groc bastant potent, perque si estigues en negre per exemple potser pensariem que és una paret, però al ser d'aquest color t'intriga el que pugui ser. També vol remarcar i fa una crítica al canvi climàtic amb aquesta lona de plastic gegant en la que si hi entres és dificil trobar-hi la sortida (per això és un laberint).
OPINIÓ PERSONAL
En el cas de la òpera, ho he trobar molt interessant ja que jo com segurament la majoria de la classe no teniem molta idea i no estavem molt ficats en el món de l'òpera i ha sigut com un petit descobriment i m'ha agradat molt. A part la manera com està feta l'exposició tant per els auriculars que et va sonant diferenta música com per la guia, és una manera d'entendre molt bé aquest tipus de cançó.
En el cas de caiguda lliure, m'ha agradat molt el concepte d'aquesta crítica o mena de reflexió sobre la societat, els nostres comportaments.
Museu Granollers
El passat 11 de novembre, van anar al Museu de Granollers, vam visitar diverses exposicions de diferents autors i temàtiques, i amb una d'aquestes exposicions; l'exposició permanent del Museu Granollers, vam haver de fer una activitat.
Hem hagut d'escollir 3 obres que estaven exposades a la sala i relacionar-les a través d'una petita història, una frase o trobar algun fil conductor entre les tres.
La Queralt i jo hem escollit aquestes tres obres amb aquesta frase/historieta que les podria definir.
Perejaume - "Un món rere les paraules", 1989
Antoni Abad - "C'era una volta uno", 1989
Verònica Aguilera - "Paisatge núm.1", 1999
"Calen les paraules per tornar la memòria en un món buit"
Aquesta frase l'hem escrit a través de que la primera obra hi veiem una fotografia amb unes lletres que posa "Un món rera les paraules", la següent imatge ens transmet com si fos una màquina del temps per tornar enrere, i la tercera un món on no hi ha res, només hi ets tu.
Kitsch
L'11 de novembre vam anar al Museu de Granollers, en una sala hi havien objectes Kitsch, i nosaltres hem hagut de buscar un per casa.
Jo he escollit aquesta màscara que vaig pintar quan era molt petita, i penso que es podria definir com a objecte kitsch.
Jo he escollit aquesta màscara que vaig pintar quan era molt petita, i penso que es podria definir com a objecte kitsch.
Anàlisi de la pel·lícula YESTERDAY
El dia 8 de novembre vam anar a veure una pel·lícula al Cinema Edison de Granollers.
Deixo aquí l'anàlisi de la pel·lícula
Festival Panoràmic
El dia 24 d'Octubre vam anar a visitar el festival Panoràmic de Granollers que se celebrava al centre Roca Umbert. Aquest any feia referència al 50è any que es va trepitjar la lluna. Ademés també vam visitar dues altres sales amb exposicions i recursos audiovisuals d'altres temàtiques.
NOTÍCIA; esdeveniments a Barcelona
Aquests dies hem hagut de fer una representació de les protestes que hi han hagut a Catalunya amb el tema de la sentència i la independència de Catalunya. Uns quants de la classe representàvem tot tipus de manifestants, altres feien de policies i uns quants de periodiestes fent les fotografies. Desprès amb grups hem hagut de redectar una noticia.
En el nostre grup són l'Aina, el Pau, la Diana, la Cèlia, l'Esteve, la Maria, la Enya i jo, la Txell. Ens ha tocat defensar una notícia neutre, que no estiguès ni a favor de la sentència ni l'ultra dreta, ni que estigués a favor de la independència.
En el nostre grup són l'Aina, el Pau, la Diana, la Cèlia, l'Esteve, la Maria, la Enya i jo, la Txell. Ens ha tocat defensar una notícia neutre, que no estiguès ni a favor de la sentència ni l'ultra dreta, ni que estigués a favor de la independència.
En el enllaç podreu trobar la notícia redactada per nosaltres, del nostre diari; L'empíric, i altres tres notícies de diaris com La vanguardia, Mirror i El punt avui.
NAU BOSTK
FOTOS:
-Projecte 1
Una foto que pogués ser perfectament de la col·lecció:
Una foto que pogués ser perfectament de la col·lecció:
Cartel·la del projecte --> col·lecció
FOTO QUE JO POSARIA
-Fotos descartades:
-Projecte 2
La teva pròpia col·leció
La teva pròpia col·leció
LA MEVA COL·LECCIÓ
La meva col·lecció està inspirada en la col·lecció de Rocío Martín-Santos, amb el projecte de "Silva" que eren imatges sobre uns bolets molt ampliats amb l'objectiu de la càmera, i a part també hi havia un llibre amb tot de fotos amb diferents arbres que hi ha al bosc.
Jo he volgut transmetre com estan molts boscos avui en dia, i es que estan molt bruts de plàstics i diferents materials no orgànics.
He volgut titular aquesta col·lecció com a "Bolets de plàstic", ja que tota la brossa que hi havia estava mig enterrada entre les fulles i semblaven bolets.
ART URBÀ:
1.
Autor: Anònim
Any:2019
Significat: No té un significat en concret
Tècnica: pintura plàstica
2.
Autor: Fasim
Any: 2016
Significat:
Tècnica: spray
1.
Any:2019
Significat: No té un significat en concret
Tècnica: pintura plàstica
2.
Autor: Fasim
Any: 2016
Significat:
Tècnica: spray
3.
Autor: AXE colours
Any: 2016
Significat: és un retrat de Peter Dinklage
Tècnica: spray sobre porta metàl·lica.
Autor: AXE colours
Any: 2016
Significat: és un retrat de Peter Dinklage
Tècnica: spray sobre porta metàl·lica.
4.
Autor: Sawo
Any: 2016
Significat: representa el "Guter Fest".
Tècnica: spray
Any: 2016
Significat: representa el "Guter Fest".
Tècnica: spray
5.
Autor: Eledn i Kram
Any: 2019
Significat: representa un cocodril, i no te cap significat en concret. Simplement deia que els personatges tenen més importància per sobre del món.
Tècnica: spray
6.
Autor: Sixe
Any: 2016
Significat: no té un significat en concret
Tècnica: pintura plàstica gris + spray
7.
Autor: Roger Saret
Any: 2016
Significat: intenta imitar la obra del Sixe
Tècnica: pintura plàsica gris + spray
8.
Autor: James Chowles, amb el nom artístic "Sheons"
Any: 2016 i 2019
Significat: no te un significat en concret. És abstracte.
Tècnica: spray
9.
Autor: James Chowles, amb el nom artístic "Sheons"
Any: 2016 i 2019
Significat: no te un significat en concret. És abstracte.
Tècnica: spray
9.
Autor: Mohamned Lghcham
Any: 2016
Significat: Representa una família sentada a una taula, pel que es pot veure, hi han copes de vi o alguna beguda vermellosa, i plats i coberts.
Tècnica: pintura a l'oli
10.
Any: 2016
Significat: Representa una família sentada a una taula, pel que es pot veure, hi han copes de vi o alguna beguda vermellosa, i plats i coberts.
Tècnica: pintura a l'oli
10.
Autor: Btoy
Any: 2019
Significat: no té un significat en concret
Tècnica: fet amb plantilla, hi han tantes capes de pintura com colors han fet servir.
11.
Any: 2019
Significat: no té un significat en concret
Tècnica: fet amb plantilla, hi han tantes capes de pintura com colors han fet servir.
11.
Autor: To blackblock
Any: 2016
Significat: no te un significat en concret
Tècnica: amb plantilla
12.
Autor:Mikel Wert
Any: 2016
Significat: ho fan a trevès de fotos, la vida quotidiana.
Tècnica: pintura plàstica en blanc i negre, i utilitza el mateix estil que el Mohamend
13.
Autor: Junajo Surace
Any: 2017
Significat: L'armari està situat jus on està la porta expressament per que faci un efecto visual.
Tècnica: Spray
14.
Autor: Es fa dir per Xumet negre
Any: 2017
Significat: No té cap significat en concret, els seus dibuixos són el seu nom artístic i allà on va en fa un. Fa 25 anys que els pinta.
Tècnica: grafiti
15.
Autor: Franco Fasoli, argentí
Any: 2019
Significat: no té cap significat en concret, pinta amb materials que es va trobant.
Tècnica: pigments, fulles, totxos,... el que es troba allà on va.
Exercici:
Jo he escollit aquesta imatge, perquè per una part em recorda al joc de taula "el parxís"
Per altre part també em recorda una mica a aquesta obra famosa de Joan Miró
També em recorda a un laberint, no pels colors, sinó per la forma que té.
Any: 2016
Significat: no te un significat en concret
Tècnica: amb plantilla
12.
Autor:Mikel Wert
Any: 2016
Significat: ho fan a trevès de fotos, la vida quotidiana.
Tècnica: pintura plàstica en blanc i negre, i utilitza el mateix estil que el Mohamend
13.
Autor: Junajo Surace
Any: 2017
Significat: L'armari està situat jus on està la porta expressament per que faci un efecto visual.
Tècnica: Spray
14.
Autor: Es fa dir per Xumet negre
Any: 2017
Significat: No té cap significat en concret, els seus dibuixos són el seu nom artístic i allà on va en fa un. Fa 25 anys que els pinta.
Tècnica: grafiti
15.
Autor: Franco Fasoli, argentí
Any: 2019
Significat: no té cap significat en concret, pinta amb materials que es va trobant.
Tècnica: pigments, fulles, totxos,... el que es troba allà on va.
Exercici:
Jo he escollit aquesta imatge, perquè per una part em recorda al joc de taula "el parxís"
També em recorda a un laberint, no pels colors, sinó per la forma que té.
Comentarios
Publicar un comentario